Xicoria

És una herba robusta perenne, més o menys pubescent, que pot aconseguir un metre d’altura. La floració, entre juliol i setembre, dona lloc a inflorescències ligulades de color blau-lila més o menys intens i fins i tot rosa o blanc.

Família: Compositàcia.

Família Científica: Lactuca.

Varietats: Varietat endívia i ordinària.

Valor nutricional: 23 calories per cada 100 grams.

Grams per ració: entre 400-800 grams.

Propietats/beneficis: L’àcid xicorèsic té una acció “depurativa”: diürètica, colerètica, lleugerament laxant.

Estacionalitat: des del mes d’octubre fins al mes de febrer.

Zones de producció: A Europa es cultiva especialment al nord de França, Bèlgica, Alemanya i Espanya.

Preparació i consum: Amb les fulles de xicoira es poden fer amanides, també es poden preparar plats calents, com el llom fregit amb xicoires. L’amargor es redueix molt després de bullir les fulles i vessar l’aigua. A Itàlia es fan plats de pasta amb xicoira bullida i després saltada amb all.