Tomàquet Barbastro Km0 ECO

Fruit esfèric més o menys allargassat, segons la varietat, de colors verds i vermells. La polpa és roja i conté moltes llavors. El sabor és àcid o dolç, també depenent de la varietat.

Família:  Hortalissa de fruit.

Família Científica:  Solanàcia.

Varietats:  Madur (Bretó, Canari, Cherry, Daniela, De Penjar, Muchamiel, Marmande, Pera, Raf, Rambo), Verd (Alborán, Magda, Dan-ronc, De Montserrat, Pintón).

Valor nutricional: 22 calories per cada 100 grams.

Grams per ració:  500-600 grams.

Propietats/beneficis:  Pel seu contingut en vitamines A, B1, B2, C, E i K, el tomàquet preserva l’organisme de malalties infeccioses i de l’escorbut. Així mateix, pel seu alt contingut en sals minerals (calci, fòsfor, ferro, sodi, potassi, magnesi, sofre, clor, coure, manganès, zinc, cobalt, fluor i iode) és refrescant i un revitalitzador de primer ordre.

Estacionalitat:  De maig a octubre (a l’aire lliure); de novembre a abril (d’hivernacle).

Zones de producció:  Els principals productors de tomàquet són la Xina, els Estats Units, Turquia, Egipte i Itàlia. A Espanya es cultiva a Múrcia, Almeria, Las Palmas, València, Alacant, Màlaga, Santa Cruz de Tenerife, Cadis, Barcelona, Granada.

Nom planta:  Tomaquera.

Curiositats:  És probable que en un principi es trobés només a l’àrea de Perú-Equador. Des d’allà es va estendre cap al nord en temps precolombí fins a Mèxic, on va ser cultivat per primer cop. Els conquistadors espanyols van portar la planta a l’Europa meridional, on ja es consumia molt abans que l’utilitzessin els pobles dels Estats Units. Durant molt de temps es va considerar el tomàquet una planta verinosa i es cultivava únicament amb finalitats ornamentals. El licopè s’assimila millor quan aquest procedeix del tomàquet cuinat (fregit, rostit, suc processat amb calor, microones, etc.), En comparació amb el tomàquet cru. L’aprofitament d’aquesta substància és més gran encara si el producte es consumeix amb una mica de greix (oli d’oliva o de llavors).

Preparació i consum:  La manera més recomanable de menjar els tomàquets, si estan suficientment madurs, és crus amb la pell i les llavors, en amanides, ja que així ajuden a la digestió. També poden menjar-se cuits, al forn, en forma de puré i amb tota classe de guisats, perquè faciliten la digestió de fècules. Si es beu un got de suc de tomàquet acabat d’esprémer diverses vegades al dia, resulta un excel·lent diürètic i, barrejat amb suc d’api, és un bon reconstituent. Com que el tomàquet no conté gaire sodi, en poden menjar els diabètics. També es recomana el seu consum als obesos, artrítics i reumàtics, ja que té propietats alcalinitzants de l’organisme. Els tomàquets poden menjar-se a totes hores i constitueixen un bon element per a preparar un sopar lleuger.