Ceba tendra fina

La ceba tendra és la planta jove de la ceba, que es troba a mig cultiu. És blanca i amb les tiges verdes tendres, fresca i sucosa, molt apropiada per a plats de la cuina primaveral, la seva època natural. Es recol·lecten abans de tenir el bulb completament desenvolupat.

Família: Hortalissa de bulb.

Família Científica: Liliàcia.

Varietats:  Amonquelina, Babosa y Liria.

Valor nutricional: 32 calories per cada 100 grams.

Grams per ració: 200-300 grams el manat.

Propietats/beneficis: És un aliment d’escassa aportació calòrica (el seu contingut en aigua és aproximadament del 90%). Però la seva alta aportació en fibra, vitamines i minerals converteixen la ceba fresca en un regulador excel·lent de l’organisme. Bona font de potassi, magnesi i fòsfor. Les vitamines del grup B, C i E estan en quantitats significatives.

Estacionalitat: primavera.

Zones de producció: Les cebes són exportades en grans quantitats per Egipte, Holanda, Espanya (València, Albacete, Toledo, Lleida, Granada, Saragossa, Múrcia, Ciudad Real, Cuenca, Balears, Alacant), Itàlia i altres països.

Curiositats: La ceba és originària de diversos focus evolutius situats a l’Àsia. S’ha cultivat des de sempre a Mesopotàmia, Índia i altres països mediterranis com a hortalissa i planta medicinal i va ser introduïda pels romans fins a les regions més septentrionals d’Europa. En casos d’asma, bronquitis, grip o afeccions de les vies respiratòries poden bullir-se cebes tallades en rodanxes en una mica d’aigua i prendre el caldo que s’obté amb una mica de mel. A més, una ceba partida en rodanxes i col·locada en un platet a la capçalera del llit facilita la respiració.

Preparació i consum: En cru és com millor aprofitem les propietats. Amb un sabor suau, dolç i una mica picant és ingredient excepcional en amanides. A més de brous i sopes, s’utilitzen en sofregits per a salses, aromatitzant verdures, carns i peixos.